Vilafranca - Bellvei - Torredembarra

A primera hora del matí, el participants en aquesta 4ª etapa ens comencem a reunir a l’Hípiclub Maset dels Cavalls de Pacs del Penedès, a uns dos quilòmetres de Vilafranca del Penedès. El soci encarregat de preparar la ruta, en Ramon Saumell, ens fa les presentacions i coneixem a la Ma Angles, la seva propietària. L’hípica, molt ben preparada i acollidora, està dedicada a escola d’equitació per a nens i nenes i també a salt i doma clàssica. La Ma Angels està encantada que els seus alumnes coneguin aquesta modalitat de rutes a cavall i ens demana si ens poden acompanyar un tros. La idea ens sembla perfecte, ja que és una manera de cuidar la “cantera”.

Així doncs, la quarta etapa es posa en marxa encapçalada pels genets de l’escola, amb els seus cavalls i ponis en perfecte formació, acompanyats per la pròpia Ma Angels i varies ajudants voluntàries. Al darrere, els genets d’AMAC i el penó !

La televisió local de Vilafranca del Penedés immortalitza la sortida i dóna fe de l’afició hípica de la zona. Els dos quilòmetres transcorren sense incidents i amb la satisfacció de veure aquests genets júniors fent les seves primeres excursions.

Un cop arribats a Vilafranca, ens acomiadem i comencem la ruta preparada per en Ramon. El GPS, on hi ha la ruta original traçada, es posa en marxa i també els dels genets que volen fer pràctiques amb aquest aparell que, quasi bé, ha substituït la brúixola i els plànols. La tasca de preparar una ruta és dura per l’organitzador: en primer lloc, ha de ser segura, el que vol dir fer-la tota abans, ja sigui a cavall, a peu o amb bicicleta, per evitar sorpreses que no convenen quan el grup està format per quasi 25 cavalls, com és el cas d’aquesta 4ª etapa i, després, ha de ser amena, equilibrada (alternant pistes amb senders), que passi per llocs bonics i d’interès turístic.

Els primers obstacles: polígon industrial, carretera nacional, vies del tren, se superen sense dificultats i ens endinsem, finalment, dins la zona “natural”. La possibilitat de trobar un traçat que eviti aquestes dificultats derivades del progrés és pràcticament impossible en el nostre país, així doncs, hem de tenir paciència amb els camins asfaltats i alegrar-nos quan podem deixar-los enrere.

La ruta transcorre direcció sud, buscant la serra que domina el mar, i que ens durà al pantà de Foix, parada de migdia. Les pistes amples serveixen per intercanviar converses i novetats i els senders obliguen a concentrar-se en el cavall: el terreny calcari de la zona alterna un sòl terrós amb lloses que rellisquen força. Veure el mar i una panoràmica excepcional de la costa (Sitges, Vilanova, Cubelles, etc..) aporten les primeres felicitacions pel Ramon !

Ens sorprèn la vegetació de la zona formada per espècies tan pròpies com el margalló i també pels petits “narcisos” salvatges que estan florits. La fauna, escasa, no es deixa veure i sols ens acompanyen, un breu momento, un parell d’aus rapinyaries que no sabem identificar.

Però l’arribada al pantà canvia les perspectives. La passejada, seguint la riba per un petit sender a dos pams de l’aigua, és un autèntic privilegi ! Ànecs, bernats pescaires, carpes … animen un recorregut que finalitza a l’altra punta del pantà amb el retrobament dels “voluntaris de recolze” que porten les begudes i cafés i ens permet també abeurar els cavalls.

Un cop dinats, l’organització ha previst una visita dels guardes del Parc del Pantà de Foix per explicar-nos no sols la flora i fauna que hi trobarem, si no també la seva tasca de protecció i vigilància. La xerrada ha estat molt interessant i ens ha permès conèixer anècdotes tan curioses com els estralls que causen les espècies no autòctones i que habiten, en competència amb les pròpies, el pantà (tortugues de Florida, siluros, crancs americans).

Després de les cinc hores llargues del matí, ens esperen un parell més a la tarda que completeran una jornada d’uns 40 quilòmetres (El GPS ens dirà la distància exacta, a més d’altres informacions, que permetran a nous genets refer la ruta sense problemes). La tarda segueix la mateixa tònica del matí quant a tipus de terreny i també quant a soletat: masos perduts, camps abandonats, un tractor llaurant unes oliveres, cap bicicleta, cap cavall …. Tranquilitat absoluta. Arribem a l’hora prevista a al Centre Hípic Bellvei. Aquí deixarem els cavalls i anirem a allotjar-nos al poble de Bellvei, situat a dos quilòmetres.

L’hípica és del tipus “western sui generis“, un model molt diferent de l’hípica de Pacs, però hi trobem també una bona acollida i una bona pista de sorra que ens permet deixar revolcar els cavalls (una bona “revolcada” a l’hivern és més aconsellable que una dutxa amb aigua freda i els cavalls gaudeixen d’aquesta manera de treure’s la suor de la jornada). Un cop recollits els remolcs i deixats en el lloc d’arribada, els xofers s’afegeixen al sopar de barbacoa preparat per la mateixa hípica i que ens retorna les forces i, fent una darrera comprovació per veure si els cavalls estan bé,(ells han menjat pinso de la casa i palla, ja que no sempre es disposa d’alfals o fenc) i marxem tots plegats direcció Bellvei, on tenim l’allotjament: Ca la Florinda (www.calaflorinda.com).

Aquesta casa de turisme rural mereix un breu comentari, no sols per les seves acollidores habitacions i decoració, sinó també pel tracte tan amable rebut (a vegades no som uns hostes molt desitjables, ja que un dia de pluja ens pot arribar a convertir en autèntics “monstres portadors de fang” ¡) i un esmorzar memorable acompanyat d’un tast de vi “Maset del Lleó”. Hi tornarem ì passarem la veu ¡

El diumenge canviem d’organitzador i serà Elena Martí que fixarà els horaris i la ruta a seguir. En un primer moment, va voler fer el camí que va vorejant la costa i va enviar comunicacions als diversos ajuntaments. Al no rebre resposta, es decideix anar per l’interior. Una decisió encertada. Així doncs, creuem Bellvei i la carretera nacional per un semàfor i ens dirigim cap a Santa Oliva. L’afició hípica d’aquest poble deu ser important, perqué veiem un parell d’eugassades i uns quants camps amb cavalls. De Santa Oliva, enfilem per anar a Albinyana (Rioléon Safari ¡) i l’ermita de Sant Antoni.

I aquí ens trobem amb aquells imprevistos que fan que la vida dels organitzadors sigui tan distreta: sortint de Santa Oliva, el nostre “Voltar” es veu immers en una cursa de bicicletes (entre 500/600 participants) que fan la mateixa ruta ! Com és imposible canviar el traçat, decidim marxar plegats i, durant una hora aproximadament, una vintena de cavalls i un centenar de bicicletes comparteixen camí, amb bona educació (cavalls en fila india a la dreta) i bon humor, sense cap incident. Una lliçó pels que seuen en un despatx i determinen que bicicletes i cavalls no poden utilizar les mateixes vies ! Nota: un dels ciclistes, al veure els cavalls, ha dit:”Són els de Voltar per Catalunya” ¡ Fem un saltet d’alegria: els mitjans de comunicación han fet la seva feina i nosaltres també !.

L’ermita de Sant Antoni, i un cavall que s’ha de ferrar, ens permeten continuar gaudint d’unes vistes úniques sobre la plana de Tarragona i el mar de fons. El dia comença a ennovular-se, però encara no tenim pluja. Després de Sant Antoni, la ruta continua pel costat del gaseoducte, en una pista ampla que puja i baixa, molt pedregosa. Abans de creuar Bonastre, trobem un genet que ens acompanyarà per fer l’últim tram. Creuem Bonastre (els pobles de l’interior de Tarragona tenen uns nuclis antics realment bonics que mereixen ser visitats i encara més a cavall) i abeurem els cavalls en una bassa que trobem en un camp d’oliveres. No és aconsellable anar entrant a les propietats privades, però si es fa amb cura i sense fer malbé res, pot una solució quan la ruta no té abundancia de punts d’aigua. Tot i que el dia no és gens calurós, els cavalls necessiten beure regularment quan fan tant exercici (tant dissabte com diumenge hem anat aprofitant també els bassals que trobem al camí).

La pista es converteix en un sender emboscat, amb les correspondents lloses i pedres tarragonines, el que permetrà que alguns genets possin peu a terra i estirin les cames. Un quilòmetre més endavant, ja ens espera el picnic de migdia.

Aquest vegada no treiem les selles perquè la parada no serà gaire llarga. El cel amenaça tormenta i ens esperen puntuals a l’hípica, on ens rebrà el Sr. Alcalde de Torredembarra. L’organització ha transportat un autèntic dinar de forquilla i ganivet, amb coca i café de postres ! Realment, el nivell d’acompanyants “voluntaris” està sent insuperable.

A les tres, puntuals, tothom està muntat, preparats per fer les darreres dues hores. La Pobla de Montornés és el següent poble que travessem i veiem també els últims ametllers florits. Poc desprès, entenem perquè la nostra organitzadora ha cregut necessari un genet de reforç que conegui bé la zona: en un moment, la civilització se’ns presenta cruament (l’autopista amb el punt de peatge, el pont de l’AVE, una rotonda, una carretera asfaltada).

Abans, per això, hem pogut disfrutar d’un mas abandonat “Mas Mercader”, símbol de l’esplendor de la vida rural anys enrere. Ara, envoltat de deixalles per tot arreu, encara conserva la dignitat i la bellessa dels temps passats. Aquesta imatge de brutícia i abandonament que hem anat trobant en llocs que, cuidats i restaurats, podrien ser centres culturals, museus d’eines de la terra, etc… ens fa pensar que hi han coses que no fem prou bé i que, evidentment, no hem sabut apreciar com es mereix el nostre món de pagés.

Arribem al Centre d’Equitació Torredembarra sota els impermeables, doncs una pluja intensa ens ha mullat els darrers vint minuts de la jornada. Com hem sigut tan puntuals, el Sr. Alcalde ha delegat la benvinguda a un responsable de turisme que ens agraeix la nostra visita al municipi i ens ofereix un refrigeri i uns obsequis (gorres, bolígrafs, tríptics turístics de la vila, etc..). Tot un detall a agrair.

Ens acomiada en Robert Pons, propietari de l’hípica, que tan amablement a cedit les seves instal·lacions per la quarta etapa i que será punt de partida de la cinquena !

Nota: No dubteu en fer aquest tram. Hivern, primavera i tardor, les millors èpoques. Estiu, potser massa calorós i amb poca aigua pels cavalls. La dificultat és mitjana: bona forma física pel genet i cavall i un bon ferratge o “bare foot” pel cavall, naturalment !

Telèfons d’interés:

Hípiclub Maset dels Cavalls:

Centre Hípic Bellvei: 687 56 65 25

Centre d’Equitació Torredembarra: 977 64 02 82

Ca La Florinda (Bellvei del Penedès): 977 16 87 91

GPS: 667717979

Categoria: Catalunya, publicada per Laia Serra, 4 anys . 1083 .
Distància total 61670 m
Desnivell minim 13.6 m
Desnivell màxim 408.2 m
Desnivell acumulat 1423.8 m
Aquesta ruta s'ha descarregat 105 vegada(es).

Descarregar ruta
Compartir
/rutes/llistaderutes
/rutes/llistaderutes/report_track/14
google.maps.MapTypeId.HYBRID 1 google.maps.MapTypeControlStyle.DEFAULT 1 1 1 1 1 2 #0000FF Distancia Elevació Velocitat Heart Rate Distance: {0} {2} Elevation: {1} Distance: {0} {2} Speed: {1} Distance: {0} {2} Heart Rate: {1}